Menu

Qui Som?

HISTÒRIA

DE DIABLES DEL CARMEL A FOC

Corrien els anys 80 i tot just sortíem
de l’espai fosc de quaranta anys de dictadura. començaven a conquerir els
espais naturals on poder desenvolupar i manifestar les inquietuds pròpies de
tot col·lectiu.

Són temps d’una gran activitat política
i social, les plataformes, les formacions polítiques, partits, col·lectius
etc., actuen a ple rendiment, els grups veïnals i/o socials tenen una forta
presència a la vida quotidiana, marcant els sentiment de tot un poble.

Es recuperen moltes de les tradicions,
abolides 0 prohibides per la dictadura, altres es fan de nou, i altres es creen
del no res; entre elles, per nosaltres les més importants, les relacionades amb
el món del foc.

Les lluites entre diferents
posicionaments polítics per raons d’estratègia o de vincles amb altres
formacions, portà al distanciament de moltes de les persones afins als
mateixos, aquest fet propicià que persones actives militants i simpatitzants s’
allunyessin dels grups polítics i busquessin refugi en altres col·lectius de
tipus, no tan estrictament polítics i més socials o culturals.

És aquest, una mica, el nostre cas, les
lluites internes del psuc i la seva posterior
escissió en el pcc a l’any 1982, donà l’inici de la
formació de diables del Carmel, persones desencantades de la lluita política es
decanten per altres opcions, no gaire explorades fins el moment.

Un grup de persones del barri amb
inquietuds, que venien d’una curta però intensa experiència en el món
associatiu, quan es feia de forma natural i espontània, senten la necessitat de
expressar-se i proven el camí de fer-ho per mitjà d’una activitat relacionada
amb el món del foc.

Es fan les primeres trobades per veure
la viabilitat del projecte i assentar les primeres bases del futur grup.

El 1985 cristal·litza la sèrie de
trobades i es crea la associació “diables del Carmel”.

Composició inicial del grup

Unes desenes de persones del barri, donen
el tret de sortida del grup, són a l’inici “diables del Carmel”.

La gran majoria dels components eren –
con digué i va reflexar en el seus escrits en Paco Candel­ – “altres catalans”, catalans, alguns de primera
generació altres de segona, autòctons o simplement d’altres indrets.

La composició del grup per edat era
d’entre 18 i 25 anys.

Una dada important, no era un grup
exclusivament de nois, això no va estar gaire ben vist per colles de caire
tradicional, ells no acceptaven noies en les seves formacions.

La primera sortida del grup va ser el
13 de juliol de 1985 a la festa major del Carmel, la colla que va apadrinar a
diables va ser el ball de diables de Sabadell.

Generadors de grups

Les inquietuds de l’entitat, sumades
als neguits i les ganes de fer coses, ens han dut a crear noves estructures
dins les manifestacions pròpies de la cultura del foc i en fem la relació:

– “el drac cap-allà d’horta”, és un
drac de foc

– “els banyetes d’horta”, la colla dels
petits

– “els trabucaires d’en Perot Rocaguinarda”, trabucaires
que tenen l’inici en el grup

– “el drac jussà”. el drac petit de la
colla

– i últimament el grup de percussió del
món del foc “Tokem com tokem”,

El drac cap·allà

La història del drac s’inicià l’octubre
de 1988, quan al barri d’horta es començà a parlar de fer una colla de diables.

Reunides totes les entitats
relacionades amb el cas i els diables com a grup que ja funcionava, vàrem
arribar a la conclusió que seria més adient la creació de una bèstia que
complementés i acompanyés els diables , i la bèstia podia ser un drac.

Després de moltes xerrades i discussions,
el gener de 1989. ens vàrem decidir i posar mans a l’obra.

Sota uns primers dibuixos, fets per la Dolores
Castilla, que van servir de punt de partida, per la confecció del drac, ens
vàrem adreçar a un constructor de dracs de Cardona, en Toni Mujal,
qui amb la seva experiència va donar la forma definitiva al drac i es va
endegar la seva construcció.

El dia 10 de novembre de 1990 durant
les festes de la tardor es fa bateig del el drac amb l’apadrinament del drac de
sants.

La primera sortida del drac fou el 18
de novembre de 1990, al barri del clot. d’una anècdota que tingué lloc durant
la sortida, esdevé el seu nom.: tots el membres de la colla intentaven guiar
els portadors del drac dient cap allà!!, cap allà!! , amb la conseqüent
confusió que el no saber on era “cap allà” creava, arrel d’aquest fet li quedà
el nom per sempre.

Banyetes d’horta

La necessitat de formar una colla
infantil de diables neix com a conseqüència de la pressió dels joves
participants en el taller de diables realitzat a l’escola Mare Nostrum.

Amb uns pocs “calés” fets l’any 1992
durant els jocs olímpics, i molta il·lusió per part de tots. vàrem fer els
primers vestits, unes capes de loneta, negres i grogues, els nostres colors, i
els estris necessaris per a realitzar les sortides amb plenes garanties.

La primera sortida com a colla estable
va tenir lloc dins de la “ ix trobada de diables de Barcelona” l’any 1993 al
mes d’abril i fins el dia d’avui, fent un molt considerable nombre de sortides.

Trabucaires d’en Perot
Rocaguinarda

La colla de trabucaires d’en Perot Rocaguinarda, és un grup
gestat en el si de la colla, però el seu funcionament és absolutament
independent, molts dels seus components són comuns a les dues entitats, les
col·laboracions en activitats són permanents i moltes de conjuntes.

Drac jussà

De la mateixa manera que els grans
teníem un drac, els petits també ho vàrem voler.

Despès de 5 anys d’activitat dels
banyetes, aquests, van apuntar la possibilitat de aconseguir una bèstia petita.

Al 1998 vàrem poder tenir-la, i a
semblança del cap·allà, com no podia ser d’altra
manera, i també feta per en Toni Mujal.

La primera prova es fa a les festes del
barri de la clota per si calia fer alguna reforma, i posteriorment a les festes
d’horta i al toc d’inici de la festa de la mercè 98, i ja s’ha quedat amb tots
nosaltres.

Reformes

Degut a la magnitud del projecte i amb
la mirada posada a fer-ho gestionable, vàrem pensar
que seria millor que tots el grups, formessin una entitat comuna, aixoplugats
en una entitat mare encarregada de facilitar les eines per desenvolupar les
activitats pròpies i coordinar-les amb l’objectiu d’optimitzar recursos per
això es creà foc.

Foc

Foc neix amb la voluntat de seguir la
tasca de les entitats abans esmentades. sota els criteris de l’associacionisme
de les entitats sense afany de lucre i dedicades a pal·liar les mancances a la
cultura popular, preferentment, del món del foc i a la vegada potenciar la
participació de la població en general i dels grups amb perfils característics
en particular.

Crear espais comuns de trobada on
realitzar projectes amb la finalitat de projectar-se implicant els subjectes
dels mateixos, i aprofundint tanmateix en el coneixement de tots plegats.

Relacions de foc amb el món del foc

En l’àmbit del foc som una entitat molt
activa en la consolidació , recuperació, creació i evolució dels actes de foc.

Som membres fundadors de la
coordinadora de diables de Barcelona, posteriorment transformada en la
coordinadora de diables i bestiari de foc de Barcelona, a la que hem aportat
presidents, vicepresidents, secretari/a, i vocals, a través de les diferents
juntes, també som impulsors amb altres membres de coordinadora en la creació
del secretariat de colles infantil de la coordinadora de Barcelona, quan els
petits no figuraven en el món del foc, som de les colles realment compromeses
en els objectius de la coordinadora i treballem per fer-ho realitat, estem a
l’agrupació de bestiari de Catalunya des dels inicis. pertanyem a la federació
de diables i dimonis de Catalunya , també des dels inicis; a la comissió per la
regulació de la llei del ús de la pirotècnia, també fen diferents taller sobre
el món del foc i dels diables a escoles, centre cívics, etc. de fet a tothom
qui s’interessa i ens ho demana.

Al món del associacionisme per barris

Horta: formem part de la coordinadora
d’entitats d’horta, com a membre actiu i de la junta, membre també de la
comissió de festa major.

Carmel: de l’associació Carmel amunt
com a grup promotor i a la junta de l’entitat

La clota: col·laborem a la festa major.

Vall d’Hebron: formem part com a grup
de gestió del casal de barri de la vall d’Hebron on tenim la nostra seu.

Districte: consell de cultura del districte
d’Horta-Guinardó, mostra d’entitats de districte,
etc.

Ciutat: som membre del plenari de les
associacions del ajuntament de Barcelona en representació del nostre districte,
des de la seva creació, així com a col·laboracions amb diferents entitats del àmbit
de la cultura popular.

Objectius:

Les dificultats del moment actual, tant
en el camp social com cultural, no ens fan perdre la idiosincràsia de
funcionament del grup, treballant per:

– Dotar els barris del entorn, de les
eines que els ajudin a consolidar les tradicions pròpies, així com fomentar la
participació dels ciutadans en aquestes activitats i el seu desenvolupament,
provocant la interrelació generacional i intercultural.

– Incitar la creació actes lúdics /
festius per propiciar espais que permetin l’expressió i desenvolupament de les
persones i alhora del grup.

L’experiència

Tabalers de FOC

Tot neix d’uns primers contactes, d’un
costat el Jaume i el Joan de foc, del altre un antic membre de la colla de
diables, l’Eliseo.

Aquest últim gestiona una empresa, “dropel”, dedicada a la distribució de correu comercial i en
la que presten els seus serveis persones vingudes d’altres parts del món, gent
que generalment desconeixen el nou entorn, fora de les relacions amb la feina.

La qüestió era saber que calia fer i
com podien pal·liar aquestes mancançes, fruit de la
immigració forçada a terres llunyanes i desconegudes.

La intervenció era clara, no deixar de
fer el mateix que estaven fent, incorporant-los a les activitats de la colla de
forma natural, com qualsevol altre membre vingut al grup.

En les primeres converses van trobar
interessant iniciar l’experiència a través de la percussió, doncs la música és
un espai comú d’expressió i així vàrem començar.

El grup estava format per unes 15
persones de nacionalitats diferents, unes set, amb diferent formació cultural,
social i política, un grup molt divers.

Van començar a trobar-nos al nostre
local i a fer pràctiques amb el material del que disposaven, no en gaires bones
condicions però va servi per prendre els primers contactes amb l’activitat.

Després de constatà que el grup podia
funcionar, fent un esforç es van portar els tabals a arranjar i les despeses
van ser compartides per “dropel” i foc, l’invent
semblava funcionar.

Van pensar que calia donar un altre pas
més, volien una persona que portes el grup i els guies. varen parlar amb el manel gómez, membre de la colla i
tabaler durant molt anys, va acceptar fer-se càrrec del nou grup i sumar-los
als tabalers que ja hi eren, format un grup més gran.

Es va triar un dia d’assaig i van
començar a tocar els ritmes propis del nostre grup de foc, cosa no gens fàcil,
doncs cada persona no respon de la mateixa manera davant les inspiracions dels
elements, cal com a qualsevol disciplina cultural i/o artística, sometres al rigor i les pautes que requereix la
interpretació de l’obra, per obtenir uns bons resultats.

D’aquesta manera adquirim hàbits i
assolim formes de treball comuns i efectives pel grup.

Una vegada asimilats
determinats tocs és quan el qui te inquietuds i capacitats aporta el seu toc
personal, enriquint el resultat final.

Si qualsevol vol fer altres tasques al
grup, disposa de absoluta llibertat de fer-ho, si li agradés més cremar que fer
percussió, cap problema,

constatem que l’experiència amb aquest
grup, que no era cap grup per si mateix, ha quallat formant un nou col·lectiu
amb personalitat pròpia , aquest és el sentiment de la colla que sempre a
volgut introduir nous elements que enriqueixin el tarannà del col·lectiu sense
formar petits reductes si no un tot divers.

Tot el grup, els vells i els nous
pensem que ens hem enriquit amb la relació i amb el coneixement de noves i
diferents realitats, que podem treballar en diferents projectes i fer-los
comuns a tots.

El principal generador dels problemes
de convivència radiquen en la por i el desconeixement dels próxims.

Cal veure i aceptar
que dins del mateix grup , no tots som iguals, i que aquest fet lluny de ser un
problema és un valor afegit al grup.

Al principi el grup era format per unes
persones d’unes circunstàncies determinades, això va
produir uns resultats, que ara en un altre temps i unes altres condicions
generen altres resultats, els grups de cultura popular, pensem que hauria de reflexar la composició de la societat a la que representa.

La cultura en general i sobre tot la
cultura popular – bressol del que es diu cultura en majúscules, la cultura
tractada i sofisticada amb coneixements i no oblidem amb mitjans – ha de ser
dinàmica, evolutiva, cal que conservi l’esperit i l’essència del que simbolitza
peró la manera de plasmar-la amb el temps és
canviant, per això és cultura popular, perque emana
del sentiment profund del poble, i que es tradueix en un moment determinat en
una representació, acte o acció.

En els últims temps hem assistit a un
fet d’aquest tipus, el naixement del que ja es una tradició, el correfoc, que
en voler recuperar la antiga tradició dels diables, molt lligada a les
celebracions de la cultura católica i aquesta
evolucionar, va esdevenir el format del conegut cercavila de caire festiu alié a tot lligam religiós, generant un acte purament laic.

Quan la canalla i els grans, els nous i
els vells, els nois i les noies, tots i totes, gaudeixen d’una mateixa
activitat, en la que cadascú aporta uns valors, unes idees, uns sentiments, que
uns i altres intercanvien neguits, que projecten les seves cabòries, s’esdevé
que cadascú explica les seves coses i n’aprens i pots arribar apendre sense cap presió a dir “loló” i que “loló” vol dir
estrella.

De la mateixa manera que a l’inici de
la colla, una activitat de tradició catalana es va portar endavant amb un grup
de persones alienes aquest tipus de manifestació, en l’actualitat el cas és
molt semblant, som el reflex de la nostra societat, canviant i en permanent
transformació.